1. |
La bogeria
02:19
|
|||
|
La bogeria és contagia a la nit,
quan les gallines se'n van a dormir,
són els valents qui trauen el cap
per a ballar amb els seus companys.
I si molestes davall d'un balcó
d'algun donyet cabrejat per la son
llança-li un bes i posa't a botar,
mou els malucs per tota la ciutat.
Este és el rock, el rock de l'horta,
el ritme pur de la Pobla del Duc,
humit i fresc com el Marenyet,
de la palmera d’algun saforenc.
Balleu que el món s’ha fet fonedís,
teniu-ho en compte que això és un avís,
hem d’espantar tot el desencís
per a deixar-los sense pastís.
Si esteu fotuts no tanqueu els ulls,
que no us obliguen a anar de cul,
i si us agrada fer el gandul,
busqueu la pau en un altre grup.
Este és el rock (...)
|
||||
2. |
La cançó del mira-sol
02:36
|
|||
|
Alça la cama si tu vols ballar,
gira’t d’esquena i torna a començar.
Agafa l’orella de qui tingues al costat
i grapa’t ben fort el nas.
Com la llavor que cau a la terra,
creix i batega si fa calor
i gira, gira com el sol.
Com la tija que creix i s’engreixa
amb mans de fulles i cap de flor
que balla la cançó del mira-sol.
Ballen i somriuen estreletes a la mar.
Canten i somien que la lluna els vetlarà.
Gita’t a terra si tu vols ballar,
pica de mans i torna a començar.
Aixeca’t dempeus i torna a girar
i canta patxim-patxam.
Com la llavor que cau a la terra,
creix i batega si fa calor
i gira, gira com el sol.
Com la Lluna voltant la Terra,
fent la closca d’un caragol
que balla la cançó del mira-sol.
|
||||
3. |
Nas roig
03:46
|
|||
|
Ei, si tens un segon,
escolta’ns primer
ara que ja has entrsat e tercer.
Pots viure com Chaplin,
anar de gaidó,
riure't de la vida, portar un bastó.
No t’ho cregues tot,
no sigues borinot,
posa’t un nas roig
amb sentit de l’humor.
Ei, la vida és així,
si et banyes al riu,
la frescoreta et mantindrà viu.
Pots ser com Astèrix,
guanyar als romans,
mantindre el polze cap per avall.
No t’ho cregues (...)
Pensa, hi ha molts exemples,
naus i planetes, per descobrir.
Dalt teu fan llumenetes
les estreletes d’El Corte Inglés.
No t’ho cregues (...)
Juga, tombat d’esquena,
sobre l’arena brama la mar.
Corre, ningú t’espera,
no té frontera la llibertat.
Ei, ja s’ha acabat,
no hi ha secret,
pots ser qui vullgues o tu mateix.
|
||||
4. |
A E I O U
03:30
|
|||
|
Cosit a pams tinc un nadó dins de la o
que es xucla el dit tot ajupit entre aquests mots
i no diu res si es fa de nit perquè l’adorm
el xiuxiueig i la remor de la cançó.
Cosit a pams i badallant com una u
mai no es sorprén si el Sol no lluu,
doncs no vol dols ni ser poruc,
que no, que no, diuen els muts.
A e i o u, jo sóc és ase que tu,
a i e u o, tu eres més burro que jo,
a e i o u, tu i jo.
Cosit a pams batega el bleix d’aquesta e
mentre el veler des de llevant fins a ponent
és un ocell sense timó ni timoner
que traça el vol dels caragols dels seus cabells.
Cosit a pams i ben parit com una i
la mare el bressa lluny dels crits
perquè la son del seu destí faça camí
i allunye els folls, els maldecaps i els esperits.
A e i o u (...)
Cosida a pams l’esdentegada lletra a
renega i plora quan és l’hora de la fam
i si en dinar el xic encara vol menjar
ací té el vi, l’aigua i la sal i un altre plat.
A e i o u (...)
|
||||
5. |
Llepolies
03:46
|
|||
|
Quan vaig al quiosc veig que Ramon
compra amb un euro núvols i melons,
però jo no en tinc, perquè tu no vols
donar-me l’euro perquè en compre jo.
Així que me’n vaig, ja n’estic fart,
si no t’agrada Europa no haver entrat,
que vull llepolies, no sigues tacany,
rebusca en la butxaca i compra’n ja.
Sucre a manta pa la colla,
no tinc càries, gens de ronyam-nyam.
Pica pica que no pica,
pica pica que no pica, ehooo.
Xupa-xup que no s’estira,
xupa-xup que no s’estira, ehooo.
Piruleta que no gira,
piruleta que no gira, ehooo.
Puromoro que no lliga,
puromoro que no lliga, ehooo.
Fes el favor, trau els diners,
posa la pasta en el taulell,
vull un paquet de cromos dels bons,
l’àlbum de la lliga i alguns xiclets.
La bossa de pipes, el blandiblú
que apegue com un moc per la paret,
un ou fregit, dos frigopeus,
tres coca-coles i un ninotet.
Sucre a manta pa la colla,
no tinc càries, gens de ronyam-nyam.
Pica pica (...)
I no em digues més que ja n’hi ha prou,
les meues dentoles estan com un bou,
deixa de fumar, de beure al gallet,
no t’oblides, pare, que tu eres el vell!
Tens sucre en la sang, sal al cervell,
creïlles bullides per tota la pell,
deixa’m gaudir amb els meus amics
i el canvi me’l quede per si en volem més...
Sucre a manta pa la colla,
no tinc càries, gens de ronyam-nyam.
Pica pica (...)
|
||||
6. |
Vine a ma casa a dormir
02:16
|
|||
|
El meu amic és com un pi,
però no és llarg ni gran ni prim,
és com jo, baixet i grosset,
cara de pa, cul de forment.
Gran com un pi és l’amistat,
som col·legues de veritat,
el que més m’agrada a mi
és que vinga a casa a dormir.
Vine a ma a casa a dormir
i farem festa a la nit,
farem festa a la nit.
El meu amic em fa feliç,
quan no puc més m’agafa el dit,
calla si parla o parla quan vol,
vola quan pot o plora quan plou.
I si no plou no passa res,
quan ens mirem els dos sabem
que el que més m’agrada a mi
és que vinga a casa a dormir.
Vine a ma a casa (...)
I si algú es pixa en el llit,
calma, no s’acaba el món,
no s’acaba el món.
Una barca o un flotador
i a remar avall pel riu.
Avall pel riu…
Vine a ma a casa (...)
|
||||
7. |
Vaig cap a l'horta
02:38
|
|||
|
Música: Going up the country, Canned Heat
Vaig cap a l'horta, tu voldràs venir?
Vaig cap a l'horta, tu voldràs venir?
Vaig a un lloc que està propet d'ací.
Busque una ombreta fora del bancal.
Oh! Una bona ombreta fora del bancal,
per on passe la séquia per a refrescar
Fora del poble, ja n'estic cansat.
Oh! Fora del poble, ja n'estic ben fart.
Amb tant de cotxe no es pot caminar
Va, dona’t aire, que ja ens estan esperant,
un llarg camí ens quedarà per endavant.
Podem arribar-hi més enllà,
fins a Carpesa o Montroi de Real.
Que no et faça mandra i no has de plorar,
igual que és ma casa, la teua serà.
|
||||
8. |
L'home valent
02:32
|
|||
|
Sempre va lent, és l'home valent,
balla els seu vals, i no perd el pas.
Però té un gos que l'ha abandonat
per un poregós tros de carn.
Mai no té fred, tampoc té calor,
quan va ja ve d'on siga que fou.
No té costum de viure en cap lloc,
si el lloc on viu sempre és d'algú.
Home valent, home discret,
viu perquè vol i riu perquè pot.
Fuig per ponent, riu per llevant,
són els vents els seus germans,
busca tresors que no valguen res,
perquè té molts pocs diners.
Compra melics amb la borra dins
per fer coixins pels seus amics.
Canta quan pot, si li queda veu,
Mira i remira, l’home no s’hi veu.
Home valent, home discret,
viu perquè vol i riu perquè pot.
Fa molt de temps, va perdre l’amor,
se’n va fugir damunt d’un senyor.
I ara ací està, ballant el vals,
és l’home valent, que sempre va lent.
|
||||
9. |
Pepeta twist
02:40
|
|||
|
Estiu del 1963, als estudis de l’emissora Ràdio Algemesí AJK sona Pepeta twist. Cantada per Rafael Baldoví Nácher, amb Bernardo Adam Ferrero al teclat i Pepe Juan Ripoll al baix, està considerada per alguns la primera cançó pop gravada en valencià. I ara, ballem-la amb els canalles!
Jo no trobe cap de xica que m'agrade més que tu,
ja que així ser de bonica no resulta gens comú.
Ai, Pepeta, com atrona quan ressona el meu cor,
ai, Pepeta, quina dona que estàs feta i quin tresor.
Tu d'un somni se diria sense dubte que has exit
per això tindre't és dia i el no tindre't és tot nit.
Ai, Pepeta, com me salta el cor ràpid dins del pit,
quan te mire poc me falta per a perdre els sentits.
Si els teus ulls de reina mora no me miren trista estic,
si me miren a tothora contenta balle este twist.
Ai, Pepeta, com atrona quan ressona el meu pit,
ai, Pepeta, quina dona que estàs feta i quin tresor.
Si els teus ulls de reina mora no me miren trista estic,
si me miren a tothora contenta balle este twist.
Ai, Pepeta, com me salta el cor ràpid dins del pit,
quan te mire poc me falta per a perdre els sentits.
Ai, Pepeta, quina dona que estàs feta
i quin tresor, quin tresor, quin tresor….
|
||||
10. |
La colla U
03:56
|
|||
|
Inspirada en el llibre homònim de Jaume Monzó (Andana Editorial)
M’arregle les mans,
me’n vaig al trinquet,
m’agrada jugar entre quatre parets,
saber que els amics parlen com jo,
que guarden al cor un colp de rebot.
Sentir en la sang 48 grams
de la tradició que ens ha fet tan grans,
entrar a Pelai, veure el Genovés,
mirar-te a la cara i veure’t content.
Llançar la vaqueta com un tro de bac,
plantar-los cara als deshonrats,
fer val i quinze i en l’últim moment
lluitar de volea, sentir el poder
dels qui tenim poders,
dels qui no tenim por.
Som ultracapaços, tenim força a cabassos,
la nostra nissaga creu en la canalla.
Som ultracapaços, llancem rellamps i rajos,
som la Colla U.
|
||||
11. |
A fer la mar
02:58
|
|||
|
Si vols te’n véns si no te’n vas i a fer la mar,
sóc un xiquet, tinc el billet, tot em té igual,
no sóc legal, ni il·legal, sóc alegal,
al meu país pots perdre avuí, demà guanyar.
Si em tire un pet, si em tire un rot, no passa res,
són corrupció i animalet dits en anglés.
No tingues por, no et faré mal, vine demà,
però, company, si dius amén a fer la mar.
No faig cas de ningú,
a la lluna, tinc un iglú,
on m’amague quan em de gust.
Si ja has vingut potser no em val i me’n vaig jo,
soc el que soc però no soc cap borinot,
pixe quan vull, me n’isc del pot, faig el gandul,
et done el cor i sinó el vols a fer la mar.
Tinc quatre anys o cinc o sis, què importa això,
la barba m’ix quan unfle el pit davant l’espill,
no em cal ser gran per ser major puc fer d’actor,
però si vols la veritat a fer la mar.
No faig cas (...)
|
||||
Canta Canalla Valencia, Spain
Som quatre xiquets i una xiqueta, tenim més de 150 anys i ens vam conéixer
mentre construíem un iglú a la Lluna.
Ací a la Terra ens vam posar un nas roig i vam decidir
ajuntar-nos per fer música, contagiar la bogeria i ballar com un mira-sol. Som el que som i poca cosa més, guitarra, baix,
teclats, veu, bateria, quatre acords, alguns cors, un parell de solos i una màquina
de fer bambolles.
... more
If you like Canta Canalla, you may also like:
Mind, Man, Medicine
by The Secret Sisters
The Alabama duo's fifth album exults in dusty Americana, showcasing rich vocal harmonies alongside blissful folk instrumentation.
go to album
More contemplative folk from the Minnesota singer-songwriter, sustained by raw full-band arrangements and philosophical lyrics.
go to album
Irish singer-songwriter Oisin Leech's acoustic folk music is characterized by its muted beauty and intimate, solitary quality.
go to album
Various Artists - Gaza Calling
by Nuovo Canzoniere Partigiano
featured on Bandcamp Radio Mar 15, 2024
go to album
Space Bath
by Sami Freeman, feat. James Jackson, Beaunoise, Mia Pixley
A gorgeous journey through a kaleidoscopic array of sonic approaches melted together that feels old and new at the same time.
go to album
Ship To Shore
by Richard Thompson
The legendary Richard Thompson's new solo album exemplifies his many musical paths, from pop and cabaret to jazz to traditional folk.
go to album
Sparkling and knotty indie rock from this Australian group with interlocking guitars and shifting rhythms.
go to album
